Educació física, esport i prescripció d'hàbits saludables

Blog creat per Lluís Tomàs i en Daniel Valle

Imatge de fons extreta de: http://happyhalfrun.com/

Presentació.

Escrito por esportihabitssaludables 15-02-2018 en Presentació. Comentarios (0)

         

Nosaltres som en Daniel Valle i en Lluís Tomàs i en aquest blog observarem el paper de l'educació física i l'esport com a prescriptors d'hàbits saludables.

Tasca 1: Artícle resumit

Escrito por esportihabitssaludables 15-02-2018 en Artícle resumit. Comentarios (0)


L'Educació Física i Salut han estat al llarg de la història un concepte culturalment indissoluble. Ja des de  l'Antiga Grècia, es deia que la millor manera d'educar és mitjançant la Gimnàstica i la Música. D'aquesta manera, ens indueix a un concepte ampli de salut: física, mental, social i intel·lectual. Per tant, i des d'aquesta perspectiva, encara que és antiga segueix vigent, hem d'entendre la pràctica d'activitat física com un mitjà per aconseguir una vida plena. 

A Espanya el temps de classe es redueix en el currículum de primària de tres a dues hores setmanals. Tenint en consideració com aquesta la Societat actual, l'efecte de l'activitat física sobre la salut és proporcional al temps de pràctica podríem afirmar que hem patit un notable retrocés. 

Pel què fa als esports més practicats fora de l'escola o l'educació física, i que és practiquen amb la idea de mantenir la salut, són la gimnàstica de manteniment i la natació.   

Generalment quan parlem dels beneficis de la pràctica esportiva sobre la salut només ens centrarem en aspectes purament físics i que són reconeguts en tots els àmbits. Entre els efectes físics, podem ressaltar que l'educació física: ajuda a normalitzar la tolerància a la glucosa, disminueix el risc de mortalitat cardíaca, millora la capacitat d'utilització dels àcid grassos lliures durant l'exercici, augmenta l'alliberament d'endorfines, augmenta el metabolisme, el que resulta beneficiós des del punt de vista nutricional, contraresta l'obesitat, contraresta l'osteoporosi, entre d'altres. En definitiva, l'activitat física, esport o educació física adequada augmenta la qualitat i l'esperança de vida. 

Des d'un punt de vista de salut mental i intel·lectual l'activitat física s'entén com la capacitat per mantenir relacions socials amb una altra gent, satisfer les nostres necessitats sense fer-nos mal a nosaltres mateixos o a qualsevol altre persona i ser capaç de participar en les modificacions positives de l'ambient físic i social. En aquest sentit, l'esport, és un mitjà immillorable per a la consecució d'aquest estat de salut i l'educació física el mètode d'adquisició.  

La  pràctica d’esport també ens aporta altres reconeixements com: descobriment de la cooperació i l'oposició amb relació a les regles de joc, acceptació de diferents rols en el joc, reconeixement i valoració cap a les persones que participen en el joc, compressió i compliment de les normes de joc, confiança en les mateixes possibilitats i esforç personal en els jocs, valoració del joc com a mitjà de gaudi i de relació amb els altres.

Amb el desenvolupament d'aquestes habilitats processem informació i actuem d'acord amb ella, clarifiquem valors i creences, augmentant la capacitat de prendre decisions o entendre noves cultures i idees.   

La utilització de tots els nostres sentits, experimentant emocions d'una forma empírica estimulant les nostres connexions nervioses milloren les nostres capacitats d'aprenentatge.   

   

Si bé els hàbits de vida saludables  hi formen part primordial en les primeres etapes de la formació de l'individu, la seva continuïtat i consolidació ha d'arribar fins al final de la vida entenent-lo com un mitjà d'inversió que proporciona major qualitat de vida al ciutadà.   

 En les societats més avançades del nostre entorn socioeconòmic aquest fenomen ve produint des de mitjan segle XX, incorporant, des d'una planificació social, polítiques d'intervenció orientades en aquest sentit. No hem d'oblidar que el gruix de la població es centra en adults i persones amb edat avançada i que realitzen exercici fora del sistema educatiu, ja sigui en poliesportius, centres culturals, gimnasos, clubs esportius, etc. Tot això, necessita sustentar-se en una organització social que tingui en compte tots aquells factors que facin possible que les persones puguin viure de manera saludable i que a continuació ens referim. 

Actualment, els estudiants ja  presenten mals hàbits alimentaris durant tota la carrera universitària, gran part d'ells presenten sobrepès o obesitat, mentre que la seva condició física disminueix de manera irregular a mesura que avancen els estudis, situació preocupant, ja que es transformaran en models d'estils de vida saludable especialment en l'àmbit escolar. Això s'acaba veient reflectit en el rendiment Esportiu d'aquests estudiants. 

L'Organització Mundial de la Salut, el 1946 defineix el terme salut com l'estat complet de benestar físic, mental i social. Analitzant la definició de salut proposada per l'OMS ens podem adonar que té aspectes bons i aspectes dolents. El millor és que fa referència a les tres dimensions (social, física i mental), però el pitjor és que diu: «estat complet», és a dir, que hem de posseir en un estat de salut perfecte en les tres dimensions per tenir salut. A la vista d'aquesta definició ningú, pràcticament, tindria salut. La definició actual de salut que hem esmentat anteriorment incorpora el concepte de benestar, sent el protagonista en el currículum actual d'Educació Física en els continguts referits a l'àmbit de la salut. L'aparició d'aquest terme ve marcada per les relacions existents entre l'activitat física i salut, com són la perspectiva rehabilitadora, preventiva i orientada al benestar. 

Existeix la necessitat d'educar a la població universitària perquè s'adonin dels beneficis que comporta els hàbits alimentaris saludables, com també realitzar activitat física constantment. S'hauria de dur a terme un desenvolupament de programes d'educació nutricional i física a les aules universitàries perquè aquests estudiants tinguessin més facilitades de poder aprendre sobre aquests hàbits i així aplicar-los en un futur tant proper com llunyà i com a futurs pares que seran la majoria. La manca de coneixements nutricionals, indueix a la pobra lectura de l'etiquetatge nutricional i d'una mala elecció e ingesta dels aliments. Els universitaris són una població clau per realitzar activitats de promoció i prevenció de salut, pel que resulta necessari crear majors instàncies d'educació per a la millora de qualitat de vida i formar hàbits concrets a l'hora de portar una bona alimentació i realitzar activitat física. És fonamental per al desenvolupament d'hàbits nutricionals i d'una vida sana, la creació de programes permanents, regulars i amb credibilitat.                      


Tasca 2: Blogs sobre noves metodologies en l'educació i/o educació física

Escrito por esportihabitssaludables 14-02-2018 en Altres Blogs. Comentarios (0)

http://bloc.peretarres.org/2017/07/noves-metodologies-i-tendencies-educativess.html

https://iemasd.wordpress.com/2016/10/28/noves-metodologies-educatives-lpedagogia-inversa-flipped-classroom-o-laprenentatge-per-projectes/


Tasca 3: Infografia sobre les noves metodologies en l'educació i/o en l'educació física

Escrito por esportihabitssaludables 14-02-2018 en Infografia. Comentarios (0)


Referències bibliogràfiques

Escrito por esportihabitssaludables 14-02-2018 en referencias. Comentarios (0)

Granada Ferrero, I. (2012). Educación física y salud: Un análisis de sus relaciones y dimensión social. Encuentros multidisciplinares.

Rué Rosell, L., & Serrano Alfonso, M. Á. (2014). Educación Física y promoción de la salud: estrategias de intervención en la escuela. Retos. Nuevas tendencias en educación física, deporte y recreación, (25).

Pastor-Vicedo, J. C., Gil-Madrona, P., Prieto-Ayuso, A., & González-Víllora, S. (2015). Los contenidos de salud en el área de educación física: Análisis del currículum vigente. RETOS. Nuevas Tendencias en Educación Física, Deporte y Recreación, (28).

Garrido Méndez, A. L. (2014). La práctica de actividad física y hábitos de salud de los futuros maestros en Educación Primaria de la Universidad de Barcelona. Un estudio sobre la incidencia de la Educación Física vivida en la ESO en su futura acción docente.

Rodríguez, R., Palma, L., Romo, B., Escobar, B., Aragú, G., Espinoza, O., ... & Gálvez, C. (2013). Hábitos alimentarios, actividad física y nivel socioeconómico en estudiantes universitarios de Chile. Nutrición hospitalaria28(2), 447-455.